Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
Ja fa set anys d’aquell 1 d’Octubre, una data que tothom recordarem en el nostre imaginari personal i col·lectiu. Quan mirem endarrere, ens venen a la memòria tots els mesos de preparació, de neguit, d’il·lusió, d’incertesa, de mirades de complicitat, també d’incredulitat, però la desconfiança per les adversitats, va quedar esvaïda quan aquell matí, a les 8:00, els ciutadans, el Govern i les urnes eren al seu lloc.
Records que ens omplen l’ànima quan recordem que vam actuar com a col·lectiu social, nacional si voleu, que anàvem plegats, penséssim el que penséssim, vinguéssim d’on vinguéssim, però que teníem un somni compartit de llibertat.
L’1 d’octubre de 2017 va ser un dia crucial en la història del moviment independentista català. La votació, malgrat ser declarada il·legal per l’Estat espanyol, es va celebrar amb una participació massiva i pacífica de ciutadans decidits a exercir el nostre dret a decidir. La reacció de l’Estat, amb l’enviament de les forces de seguretat, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, va ser marcada per una repressió desmesurada i injustificable, que es va intensificar especialment en municipis de la plana de Lleida, on els cossos policials van utilitzar la força davant centenar de persones que només volien votar. La força repressora de tot un Estat, contra la voluntat del poble.
Els dies posteriors van ser igualment tensos, especialment després del discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre, en què va justificar les accions policials. Aquest discurs va ser vist per molts com un suport i aval directe a la repressió, i com a resposta, milers de persones vam sortir al carrer per manifestar-nos-hi en contra, en una de les concentracions més grans que s’havien vist mai a la capital de la Terra Ferma.
El record d’aquells dies, especialment quan revius les imatges, la força del poble davant de les adversitats, reafirma la convicció de moltes persones que volem continuar seguir lluitant, pacíficament, pel nostre dret a decidir. Perquè la independència de Catalunya no es redueix a una simple qüestió d’identitat nacional o cultural, sinó que també és una reivindicació política i econòmica. La seva raó de ser, radica en la voluntat de tenir totes les eines que ens han de permetre gestionar directament els recursos propis, invertir-los de manera eficient, justa i sense la intermediació de l’Estat espanyol.
Qui no aspira a voler decidir sobre els temes que ens afecten? La independència de Catalunya ens permetria adaptar i adoptar polítiques específiques i la mida de les necessitats del nostre País i la seva gent.
El control sobre les polítiques de seguretat, les polítiques socials, com ara la sanitat, l’educació, els serveis socials i els reptes de la immigració, són essencial per garantir un sistema més just i equitatiu. En l’àmbit de l’habitatge, la capacitat de legislar i prendre mesures que responguin a la realitat catalana podria ajudar a fer front a la crisi d’accés a l’habitatge, mitjançant polítiques públiques que prioritzin el dret a una llar digna.
Des d’un punt de vista econòmic, la gestió dels impostos i dels recursos econòmics seria clau per desenvolupar un model fiscal més just i equilibrat, evitant la situació històrica de desgreuge i espoli fiscal amb un deute sostingut de 20 mil milions d’euros per part de l’Estat espanyol.
En definitiva, la independència representa la possibilitat de decidir en tots aquests àmbits, d’exercir una sobirania plena i de garantir que les polítiques adoptades responguin directament als interessos i les necessitats del poble català.
Certament, en 7 anys han passat moltes coses, els governs han anat canviant i la societat ha evolucionat, però estem convençuts que cap d’aquells més de dos milions de participants de l’1-O han rebaixat les seves aspiracions d’aconseguir una Catalunya independent. Junts per Catalunya, és on era. En l’anhel de continuar treballant per aconseguir la independència del nostre País, i com va dir el President Puigdemont: Hi sou. Hi som. Hi serem!