Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
Em poso a escriure aquest article, i ho faig des del trist convenciment que no arribarà a massa joves. Diuen que no llegeixen premsa tradicional, no creuen en la política i només els preocupa el present perquè el futur és tan incert, que no val la pena. És possible que sigui així.
En tot cas, com que per a mi la política és esperança, continuaré donant la meva opinió sobre el present i el futur amb la voluntat d’encertar en el to i el contingut per ampliar el cercle de lectors i, especialment, el dels més joves. Perquè la meva voluntat, quan faig aquests articles, és crear un esperit crític que ens ajudi a fer una Lleida millor.
Deixeu-me començar fent una pregunta un punt retòrica als “grans”. Per què ens passem la vida jutjant els joves? Prou de projectar sobre les seves esquenes les nostres responsabilitats i els nostres fracassos. Prou de posar-los tota la pressió sobre el futur de la societat. I prou d’esperar que es comportin com ho vam fer nosaltres. I, sobretot, prou de dir-los que són el futur i convertir aquest futur en una sala d’espera sempre pendents del número de la pantalla perquè ells, són el present. També, el nostre present.
Si els féssim una petita enquesta de les seves necessitats, la resposta seria: més seguretat, neteja, espais d’oci, feines dignes, habitatge assequible, millor mobilitat, el repte demogràfic de la immigració… els sonen? Són exactament les mateixes reivindicacions que les d’una persona adulta i, fins i tot, que les d’una persona d’edat avançada. Llavors, per què parlem dels joves sempre en clau de futur?
Ara, em voldria adreçar als i les joves. Vivim en el món de les tres C. Vivim en una societat extremadament Canviant. Irritantment Confusa, de futur incert i Cara, cada cop més cara. Aquesta també serà l’herència. Però no l’única. També heu tingut accés de manera massiva a la informació. Podeu influir sobre les grans corporacions privades i públiques molt més que en cap altra època. I heu pogut viatjar i conèixer el planeta molt més que nosaltres i els nostres padrins. Sou nadius de la globalització però necessiteu plantar fermes les arrels.
En cap cas aquestes paraules estan pensades simplement per agradar les vostres oïdes. Menys encara per treure-us responsabilitats. Tot el contrari. El llegat que us deixarem, i el present més immediat, pot arribar-vos sense la vostra participació o, com personalment m’agradaria, des de la vostra col·laboració i implicació, perquè les decisions del present també condicionaran el futur.
Aquest és el gran repte de la societat. El gran repte de Lleida. Assegurar que la gent jove amb talent, més informada, més viatjada i influent, pugui arrelar vitalment a la terra. Però no ens enganyem, no ho podrem fer si el patró que utilitzem és el nostre, el dels grans. Aquest, ja no serveix. O ja no serveix tant.
Convé hibridar les decisions i amarar la gestió d’una veritable mentalitat intergeneracional. Res no pot quedar fora d’aquest nou enfocament de ciutat. Un repte difícil, que no gaudirà de resultats en el curt termini. Difícil perquè ens obliga a canviar si volem que els més joves creguin que aquest canvi és genuí i autèntic.
A Lleida, hem d’incorporar aquesta mirada en totes les polítiques. Oblidem-nos de demanar l’opinió només en campanya electoral i només sobre lleure. Els grans temes com la seguretat, habitatge assequible, la creació d’oportunitats, feines dignes, el repte demogràfic de la immigració, la sostenibilitat, la gestió del talent, l’educació, la llengua o el propi model de ciutat, demana urgentment la vostra compareixença activa. Si no ho aconseguim haurem fracassat com a generació i Lleida hi perdrà.
Estic convençuda que la política és esperança. Us animo a participar-hi per ajudar-nos a canviar les coses que no funcionen. Les que no fem prou bé segons la vostra mirada. Perquè segur que serà, la meva mirada.
