Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
Els pagesos són a portada. Les tractorades són una imatge potent, d’una estètica periodística inqüestionable. Especialment quan marxen del camp i s’obren camí per les grans vies per arribar a la Catalunya metropolitana on, un tractor amb un pagès o pagesa al damunt, és com si aquell país bucòlic i gairebé imaginari del cap de setmana els vingués a visitar. I tot són mostres de suport i de solidaritat en forma de fotos i de vídeos penjats a les xarxes socials que els dona una aparença encara més virtual. Tot efímer, perquè els tractors tornen a casa i els pagesos al tros, i tornen a desaparèixer de l’escenari públic. Però el que no desapareixen, són els seus neguits i les seves angoixes. Aquestes persisteixen com aquesta maleïda sequera.
Molts cops es diu, fins i tot en moments com aquest, que els pagesos sempre es queixen. I fins i tot, de vegades, es justifica aquesta afirmació dient “mira quin tractor que porten. Quant deu costar?” com si no es tractés de la seva eina de treball. En setmanes com aquesta però, tots ens omplim la boca posant-nos al seu costat.
Les reivindicacions de la pagesia són conegudes: la competència deslleial de productes que venen d’altres indrets i que no compleixen els mateixos requisits de qualitat, uns preus que no cobreixen el cost de producció (tot i que el consumidor final els veu doblats) i una burocràcia que els ofega.
Tres grans qüestions que es repeteixen en el temps i en tots els països i que, el ciutadà d’apeu, no entén perquè costen tant de solucionar. Però no tot és culpa dels altres. La primera de les qüestions és fàcil. Consumir producte de proximitat i, aquesta decisió és individual. Però no els culpo. Almenys no de la mateixa manera que ho faig amb tot el sistema burocràtic que ens ofega. L’administració ha de reduir paperassa i ser més àgil, però la normativa es multiplica i el control creix fins a col·lapsar la pròpia administració que no troba altra fórmula per exercir-lo que convertir els pagesos en els seus propis auditors i sinó que és el Quadern Digital d’Explotació?
Els tecnoburòcrates comunitaris i les seves declinacions estatals i autonòmiques desconfien per sistema dels veritables protectors de la terra, que han de complir amb una densa normativa en tots els ordres, que sovint els ofega econòmicament. Mentre, han de contemplar amb passivitat i comprensió com als lineals de les cadenes de distribució els seus productes competeixen amb d’altres que ni de lluny han hagut de superat tots els filtres que ha de travessar una mansana lleidatana. I fa ràbia. Ràbia i pena a parts iguals. Ho dic com a lleidatana i com a filla de pagesos.
No imagino la meva vida lluny de l’horta, amb la sort d’haver viscut en una família que m’ha ensenyat a estimar la terra i la seva forma de vida.
I voldria transmetre aquesta estima a una manera de ser i de viure. I la feina comença aquí mateix, a l’Horta de Lleida. Una singularitat catalana que compta amb un espai agrari de més de 16.000 ha, amb una població de 4.000 persones que hi viuen, moltes de les quals, són pageses. Un espai que ens ha configurat en termes d’identitat.Lleida no seria el que és sense l’Horta. Li donem però la seva veritable dimensió estratègica? Ens conformem amb un ús domèstic? o potser hem de pensar en convertir-la en un factor de projecció de la pròpia ciutat arreu de Catalunya i d’Europa?
Fer-ho i fer-ho amb tota la força vol dir, per tant, fer-ho amb la pagesia que l’habita, que la lluita i que fa una terra fèrtil i generosa. No s’estima el que no es coneix. Fem que la conegui tothom i arreu. Fem que valorin els protagonistes del present i del seu futur. I fem-ho sense complexes. Ni els pagesos ni l’Horta necessiten excuses ni consignes de partit. Necessiten del coratge de prendre decisions i, si cal, també riscos polítics. El Govern de Catalunya cau tant lluny… de vegades, per desgràcia, tan lluny com el de Madrid o Brussel·les. Que hi vagin els tractors tant com convingui a Barcelona, però comencem a creure en ells des d’aquí mateix, des de Lleida, des de l’Horta. L’Horta dels pagesos.