Discurs de Violant Cervera al Ple de la Ciutat
Ara fa 1 any, el 17 de juny, vam prendre possessió com a regidores i regidors de l’Ajuntament de Lleida. En aquell debat d’investidura, i assumint el resultat de les eleccions municipals, que donaven la victòria al Partit dels Socialistes, vam valorar els resultats electorals des de tres consideracions:
- Lamentàvem la baixa participació, només va votar el 51,5% dels electors (93.444).
- Els ciutadans havien atorgat al partit dels socialistes la majoria per estar al capdavant de la Paeria, tot i que només van ser votats pel 13,8% de les persones que tenen dret a vot (12.972).
- Els ciutadans ens havien situat com a 4a força política de l’ajuntament i, per tant, havíem d’estar a l’oposició
I aquesta baixa participació ens preocupa perquè, significa que la meitat dels nostres ciutadans han desconnectat de la política i de l’Ajuntament.
Les causes poden ser diverses però, de ben segur que la principal és la manca de confiança en tots nosaltres.
A conseqüència d’aquells resultats, havíem de decidir com volíem dur a terme la nostra acció municipal. Oferir-nos com a socis de govern? Mantenir-nos en una posició d’oposició destructiva com la que havíem patit en l’anterior mandat? O fer una posició constructiva, no revengista, per donar estabilitat a la ciutat?
Junts és un partit amb una clara vocació constructiva i de consens. I aquesta construcció pot fer-se efectiva
Des del govern, com en el mandat anterior on des de les diferents àrees que dirigíem, vam assentar les bases de moltes de les actuacions que finalitzaran aquest mandat (l’estació d’autobusos, el desenvolupament de Torreblanca i Quatre Pilans, la reforma del Palau de Vidre, totes les obres de remodelació que es duen a terme com les de la Rambla d’Aragó, Príncep de Viana o la futura Rambla Ferran) per destacar-n’hi algunes.
O des de l’oposició, que és on ens han situat els ciutadans. I aquesta pot ser constructiva o no.
Segurament, la posició més còmoda era fer-ho des d’una oposició destructiva però, vàrem assumir la responsabilitat de jugar un paper actiu en l’estabilitat que necessita la ciutat. Entenent que, gràcies a l’estabilitat, tots el mèrits d’una acció de govern tranquil·la, serien per l’alcalde.
En totes les negociacions, hem assumit el risc de practicar la política útil i constructiva que obliga a no confondre la tasca d’oposició al Govern a l’oposició a la ciutat.
Per tant, hem assumit les nostres pròpies contradiccions polítiques. I, això, ni ha set fàcil, ni ho és ara.
Hem manifestat que volíem exercir de SOCIS DE LA CIUTAT, i ens hem mantingut en aquesta posició tot i que som conscients, que un acord d’aquestes característiques ens col·locaria en el centre de totes les crítiques des dels grups amb qui compartim la tasca d’oposició. Crítiques que, en moltes ocasions, han trepitjat el terreny personal. I això, tampoc ha estat agradable. Però, ha pogut més el nostre compromís amb la ciutat i les seves necessitats.
I, tal i com ho vam fer quan compartíem govern amb ERC ara, des de l’oposició, volíem mantenir el mateix compromís i seguir honorar-lo amb la mateixa convicció.
I ho hem fet sense demanar res a canvi. Ni càrrecs, ni dedicacions exclusives, ni res que no tinguin la resta de grups. Només hem pactat mesures que entenem són positives per al desenvolupament econòmic i social de Lleida.
Aquests són els 4 eixos que considerem bàsics:
- Treballar per la identitat, la cultura i la llengua.
- Treballar en favor de les persones vulnerables
- La disminució de la Pressió fiscal
- La projecció econòmica
Però la confiança no és eterna. 6 mesos després de l’acord de pressupostos, aquest es troba en suspens a conseqüència de l’incompliment d’un dels eixos principals: els terminis d’execució del Pla de l’Estació.
Hem constatat que les bones intencions són necessàries per arribar a acords però son insuficients per convertir els acords en accions concretes. Per tant, ni podem ni volem amagar la nostra preocupació perquè, de moment, l’acord dista molt del seu compliment efectiu.
Som a la meitat de l’exercici i no voldríem precipitar-nos en cap decisió, però comencem a tenir el convenciment que falta determinació perquè no progressa al ritme de les expectatives que havíem dipositat.
El Pla de l’Estació està aturat, tot i que havíem acordat que s’havia d’aprovar la modificació urbanística durant el mes de març i la licitació del projecte en el darrer semestre. Des de govern s’ha justificat els motius pels quals aquesta aprovació no ha estat possible però, no som nosaltres els que estem al capdavant de les institucions ni de l’Estat, ni de la Generalitat. Creiem que l’equip de govern no ha estat prou diligent en el compliment d’un compromís que sustentava tot un acord de pressupostos.
Tampoc s’ha avançat en la tramitació del polígon de Torreblanca i Quatre Pilans, que havia de passar per la comissió provincial d’urbanisme al desembre del 2023, i que és cabdal pel desenvolupament industrial de la ciutat. S’estan perdent oportunitat en l’arribada de noves empreses i, les empreses del territori acabaran marxant.
I tampoc hem avançat, o al menys no en tenim informació, del pavelló de la Fira, les inversions en equipaments esportius, el Museu d’història o la promoció de la Seu Vella…
I, tot i que en el Pla de l’Estació i Torreblanca, sabem que ha faltat diligència per part de la resta d’administracions, li demanem un ferm lideratge per tirar endavant aquests projectes prioritaris per la ciutat.
A Junts no som de precipitar-nos en les decisions, ni de no ser lleials als acords que signem, però les coses no avancen com havíem acordat.
Però ens preocupa que aquesta manca de determinació no sigui un símptoma de manca d’ambició per a Lleida.
ELS REPTES DE LLEIDA:
Tenim la sort de viure en una ciutat única amb un passat esplendorós i amb uns ciutadans que han sabut superar totes les adversitats que els ha marcat la història. Guerra rere guerra, hem caigut i ens hem tornat a enlairar i ho hem fet encara amb més força.
No obstant això, 40 anys de govern socialista van situar Lleida com la gran ciutat de serveis del territori. Amb una economia basada exclusivament, en els serveis i el sector agroalimentari però, 40 anys desprès, això no és suficient. Ni Lleida és la única capital de serveis, ni el nostre principal teixit productiu passa pels millores moments. I Lleida, té el potencial per ser el principal motor d’atracció econòmica de Catalunya.
La ciutat té reptes i alguns d’aquests reptes són urgents:
- La protecció de la nostra identitat, cultura i llengua amb un repte demogràfic creixent.
- El seu creixement econòmic al servei del benestar dels ciutadans. No podem atendre totes les necessitats sense els ingressos d’un teixit productiu potent.
- La gestió del creixement demogràfic i els seu impacte en societat
- La gestió de la seguretat pública i la percepció d’inseguretat creixent
- L’eliminació de les barreres arquitectòniques que dificulten la vida de les persones més vulnerables.
- La neteja i l’incivisme. I no és suficient amb les neteges puntuals als barris. Hem de tenir un contracte de neteja i de recollida dimensionat a la nostra ciutat.
- La mobilitat sostenible que no expulsi els nostres veïns, dels quals en som capital
- El lleure dels nostres joves i grans
- El repte de l’habitatge, amb una manca d’habitatge social i assequible
- La retenció del talen dels nostres joves
- I, en definitiva, el lideratge de Lleida com a capital
I la ciutat també té molts perills:
- La degradació del Centre Històric
- La gestió de la marginalitat d’alguns dels nostres Barris
- La gestió de les persones que, amb papers o sense, venen a treballar a la fruita
- L’amenaça de la nostra horta amb totes les línies d’Alta Tensió que destrossaran per sempre el nostre espai agrari on hi viuen més de 5.000 persones
- La degradació sense aturador de totes les instal·lacions municipals, especialment les esportives
- La manca d’instal·lacions esportives, un dèficit que ara es veurà incrementat, amb la pujada del força Lleida a l’ACB
I aquests reptes i perills, s’han d’abordar amb determinació, planificació i recursos. I aquests, només poden venir del lideratge i de la possibilitat que ens dona el nostre sol industrial. L’ambició i els projectes han de ser reals sinó, només queden en promeses que acaben desmotivant als ciutadans.
No sé si el Govern Municipal, vull creure que no, es conforma en allò d’anar fent, però els ciutadans, ja no es conformen en això.
L’ambició s’encomana i un equip de govern no pot encomanar conformisme.
Els ciutadans i les ciutadanes de Lleida ni podem, ni volem continuar declinant allò tan comú de “PER LLEIDA JA ESTÀ BÉ”.
Per tant, ni el Govern Municipal, ni els seus representants polítics tampoc. Junts, almenys no ho farà. I que no es confongui ambició política amb posar en perill la cohesió social de la ciutat. Que no es confongui ambició, amb el NO a tot i per definició. I sobretot, que ningú confongui ambició amb oportunisme, ni política amb demagògia.
Ambició és connectar amb les aspiracions de progrés, benestar i identitat dels ciutadans i les ciutadanes.
Ambició és tenir el convenciment que som únics, i que tenim a les nostres mans totes les eines per construir un futur d’esperança i prosperitat per a tothom.
Ambició és posar en valor tot el nostre potencial. Començant pel potencial del talent dels nostres joves.
Ambició és també, Sr. Alcalde, deixar de demanar permís a Barcelona per ser i convertir-nos ja, d’una vegada, en una gran capital capaç de marcar les nostres fites més importants i crear les condicions per assolir-les i això, també és responsabilitat de tots.
Per tant, tenim molts perills i grans reptes, però tenim una gran ciutat amb uns ciutadans disposats a donar-ho tot. I els ciutadans esperen que, els seus governant, els seus paers, estiguin a l’alçada d’aquest moment.
Moltes gràcies.