Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
Molts han estat els escrits d’aquests dies sobre la Diada, lloant la diversitat d’actes que s’hi han fet, com les ofrenes florals als llocs emblemàtics, la gran manifestació de Barcelona, les manifestacions alternatives, etc. Però d’entre tots hi ha un acte que ens agrada recordar especialment perquè ens toca el cor com a lleidatans: l’ofrena floral al Convent del Roser (avui Parador Nacional) que vam fer el mateix 11 de setembre al matí.
El 9 de setembre de 1707 va començar el setge a Lleida ciutat per part de les forces de Felip V en el seu camí cap a Barcelona per conquerir Catalunya. La gent, aterrida, es va refugiar en diverses esglésies amb la creença que es respectaria el lloc sagrat. Quan les tropes borbòniques van entrar a la ciutat, es va ordenar massacrar la població civil. Una de les matances més brutals va ser la del Convent del Roser on es van assassinar més de 700 persones (la majoria eren dones i infants perquè el homes estaven lluitant) i després es va fer cremar el Convent del Roser per assegurar-se que no hi quedés ningú viu.
Lleida va caure la tardor del 1707 i Barcelona l’11 de setembre de 1714, data històrica del nacionalisme català.
D’ençà uns anys, la majoria d’ entitats, partits i ciutadans a títol personal, van al Roser al matí a fer una ofrena floral en record d’aquells lleidatans i lleidatanes que, abans de l’11 de setembre de 1714, van donar la seva vida per la defensa de Catalunya. No hem d’oblidar mai com a fills de Lleida, que la nostra lluita per l’alliberament nacional va començar molt abans del 1714, i que encara continua.
Aquests darrers anys, els actes reivindicatius han tingut un significat molt especial. La sentència de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2010 va marcar un punt d’inflexió. Posteriorment, la consulta del 9 de novembre i el referèndum de l’1 d’octubre van situar l’independentisme en el centre de la política nacional, estatal i internacional. Ara, el resultat de les darreres eleccions a Corts han tornat a situar les aspiracions nacionals de Catalunya en el centre. Tot i que encara no s’ha acabat la lluita per l’alliberament nacional, darrerament se’ns han obert noves oportunitats, que podrien solucionar la injustícia que l’11 de setembre de fa 309 anys va començar.
L’11 de setembre pot representar moltes coses per a cada català. Per uns serà l’homenatge als avantpassats lluitadors, per altres la reivindicació nacional actual, i per la majoria el fer sentir els desitjos de tot un poble. És un dia per a manifestar el que volem, per tant cal ser-hi.
Cal ser-hi i no renunciar mai a fer sentir la nostra veu. Els partits necessitem saber la voluntat del poble, no solament quan hi ha eleccions, i trobar-nos en els actes reivindicatius de País, com la Diada Nacional de Catalunya o l’ofrena floral del Roser. Necessitem que ens feu arribar els vostres anhels perquè ens ajuda a continuar en la lluita per l’objectiu que tenim en comú: la independència de Catalunya.