Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
El passat 3 d’octubre, el govern de la Paeria va fer una valoració dels 100 primers dies de mandat i des del Grup Municipal de Junts per Catalunya ens sentim compel·lits a compartir les nostres reflexions davant el triomfalisme per les mesures proposades. Els grups de l’oposició tenim la responsabilitat de fer propostes constructives al govern (per això vam presentar en el passat Ple una moció sobre l’ús del català) i també fer un control de les actuacions i promeses de l’equip de govern.
Durant aquests primers 100 dies, l’Alcalde ha demostrat ser un mestre de les relacions públiques i un saludador professional, però… És això suficient per governar una ciutat? Entre les 100 mesures, va destacar que ha participat en més de 280 actes públics i reunions, molts dels quals són durant l’estiu i en relació a les festes majors dels barris de la nostra ciutat. És cert que van comptar amb la seva presència, de la mateixa manera que la resta de regidors i regidores d’aquest consistori.
No obstant això, permeteu-nos recordar que això no són accions de govern i que la campanya electoral ha acabat. Ara és l’hora d’accions concretes, no només de paraules amables i estrets de mà.
Les 100 mesures proposades semblaven un titular brillant, però li ha fallat el fons. Se’ns van prometre coses dolces, però poc nutritives i totes executades amb verbs com “iniciarem” o “potenciarem”. Tot plegat, és ben fàcil de verificar i comptabilitzar en aquest sorprenent 79% d’efectivitat que s’ha anunciat. Davant d’aquesta xifra, només hi trobem tres explicacions possibles: eren mesures molt poc ambicioses, moltes d’elles heretades del govern anterior o encara és massa aviat per considerar-les assolides.
És un menyspreu a les institucions de la nostra ciutat afirmar que s’ha recuperat l’orgull del contingut institucional de la Diada Nacional de Catalunya. Cal recordar que l’any 2019 es va fer, per primera vegada, un acte institucional unitari amb la Diputació, l’Ajuntament i la Generalitat; i que va tenir lloc el dia 10 de setembre, perquè els ciutadans poguessin assistir a la manifestació unitària a Barcelona. Aquestes mesures són com flexions a l’aire, que mai arriben a tocar el terra o com dir que “sortiré a córrer cada dia” quan, en realitat, només camines.
Molts ciutadans ens demanen “deixar de parlar i començar a fer” o, com es diu en anglès, “walk the talk”. Lleida necessita projectes que impulsin la ciutat, que la facin créixer i progressar. Hem de potenciar el que ja tenim i apostar per fer les coses de manera diferent, pensant en gran per fer Lleida gran.
En l’anterior mandat, els nostres companys de Junts potser van fer més feina al despatx que màrqueting al carrer, i ho van fer des de la bona gestió, la visió de futur i la planificació. Han deixat la casa endreçada i amb la caixa sanejada per poder afrontar projectes que facin créixer la nostra ciutat a través del progrés, la captació i retenció de talent i generar els recursos suficients perquè Lleida sigui una ciutat neta, segura i agradable on viure.
En ocasions, menys és més. Preferiríem més veure tres mesures importants executades amb èxit que 100 mesures menors que només inflen la reputació del nou alcalde.
Sí, és clar que necessitem noves rajoles, però també necessitem progrés industrial per a la nostra ciutat. Sí, necessitem neteja profunda als nostres barris, però també necessitem contractes de neteja que s’adaptin a les necessitats de la ciutat. Les reunions i actes són importants, però el que realment importa són les mesures reals, efectives i amb un impacte positiu a Lleida. No podem distreure’ns amb superficialitats quan Lleida necessita avançar de debò.
Tres mesos i escaig després de la constitució del nou Ajuntament, encara no sabem quin model comercial de la ciutat planteja el govern o per què l’expedient d’execució de Torreblanca-Quatre Pilans està aturat i no tenim a Lleida el polígon industrial de macro parcel·les més gran del sud d’Europa, el
qual podria generar fins a 12.000 llocs de treball directes. Aquesta mesura, en 1 dia, val per les altres 100 proposades en 100 dies.
L’Alcalde també va proposar declarar el garrotí com a patrimoni cultural de la ciutat. Tot i que som amants d’aquesta joia de la sàtira, no podem permetre que aquest sigui el llegat principal del seu mandat.
En resum, l’Alcalde és un excel·lent relator d’esdeveniments i relacions públiques, però la veritable prova de lideratge rau en la capacitat de traduir paraules en accions que beneficiïn la nostra estimada ciutat de Lleida. El temps de promeses i espectacle ja ha passat, i és hora que comencem a caminar el camí cap a un futur millor.