Violant Cervera, portaveu del GM de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
El dia 12 de maig, eleccions al Parlament de Catalunya. I se’n parlarà de Lleida. No només en parlarem nosaltres, que ho dono per descomptat, ni tampoc que les reivindicacions de la nostra pagesia hi seran presents, que també. El que vull dir és que els candidats a la presidència de la Generalitat hauran de parlar de Lleida sense més remei.
Ho dono per fet en el cas del President Puigdemont i de Junts, que tenim una especial sensibilitat a l’hora d’alçar la veu pels interessos de l’anomenat territori, un terme que no m’agrada gens perquè implica llunyania de la centralitat política i econòmica de la metròpoli i sobretot, perquè respon a una idea de País (metropolità versus rural) consolidada en l’imaginari col·lectiu. Aquestes eleccions se’n parlarà de Lleida per la seva economia productiva, la serva situació estratègica i les seves grans oportunitats de creixement.
3 RAONS
Igual que Barcelona depén de l’aigua de les conques internes, també es depenent de l’abastiment intern que proveeix Lleida. L’abastiment que fem de productes al conjunt del País ens dona una de les claus de la viabilitat i la sostenibilitat en el futur però també en el present. Europa mana i els estats també, però res no es pot fer des de la distància si ens activem des de la proximitat, amb la voluntat de decidir i incidir.
Lleida és un node de comunicacions estratègic, que connecta Catalunya amb la resta de la península, ens apropa al Pirineu i és l’única baula amb la catalanitat de la Franja. Juguem fort aquesta posició. Liderem-la en un ecosistema català que traça aliances amb la Catalunya metropolitana, però també amb l’eix Tarragona – Reus i amb les comarques de Girona.
I, en aquests moments, Lleida té grans reptes i oportunitats. Per un costat, el polígon de Torreblanca i Quatre Pilans ens situarà com el primer punt d’atracció d’empreses del País i del sud d’Europa i, per tant, serem la capital amb més oportunitats de futur. I per l’altre, el Pla de l’Estació, un centre comercial i d’oci que ha de permetre revitalitzar el comerç de la nostra ciutat i tancar la ferida produïda per la via del tren. Necessitem però, un govern que lideri i uns representants que ho facin possible.
La polarització de la campanya (Puigdemont o Illa) també tindrà dos altres eixos: el nacional i el territorial. En aquest segon, Lleida ha d’exhibir amb orgull desacomplexat la seva contribució al conjunt i que li sigui reconegut. Combatrem amb dents i ungles la resignació històrica dels que demanen permís a Barcelona per ser i per aspirar a ser. Aportem net a la riquesa i el desenvolupament del País, som un dels seus factors de diferenciació i competitivitat, i ho posarem en valor en aquestes eleccions.
I, com deia al principi, estic segura que en el debat d’aquestes eleccions, Lleida serà subjecte, no complement circumstancial de lloc. Serem subjecte com un dels principals actius del País. I els que no ho entenguin, és que només veuen Catalunya des de les corones de Barcelona o, senzillament, miren més Madrid que Catalunya.