Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida
Durant el debat del pressupost municipal al Ple, l’alcalde va ironitzar sobre la situació política parlant de “canvi de parella de ball”. Va dir que fins ara havia ballat amb una parella amb qui tot havia anat molt bé i que ara, en retirar-li la confiança, tots els grups de l’oposició se li oferien per ballar. Potser la metàfora volia ser enginyosa. Però quan una crisi política seriosa es redueix a aquest nivell de frivolitat, el problema ja no és només el pressupost: és el tarannà.
El 31 de desembre, el Ple de l’Ajuntament votarà una qüestió de confiança vinculada a aquests pressupostos. És un mecanisme legal i legítim que pot permetre tirar endavant els pressupostos, però és un mecanisme excepcional. I sobretot és revelador: ha fallat el consens en un govern en minoria.
Durant dos anys, des de Junts per Catalunya hem actuat amb una lleialtat institucional que ningú pot discutir. Vam donar suport als pressupostos del 2024 i del 2025 i a les ordenances fiscals perquè Lleida no es podia permetre la paràlisi. Gràcies a aquest clima de col·laboració, s’han pogut tirar endavant decisions útils i necessàries: la baixada del 4% de l’IBI, el Pavelló 5 de la Fira, l’impuls del Consell de l’FP, la millora d’equipaments esportius, el contracte de jardineria i el contracte de neteja. Aquest darrer va ser rebutjat per tots els grups, tot i que havia de permetre millorar el servei. Alguns potser preferien continuar fent vídeos comparant la brutícia amb la d’altres ciutats; la nostra voluntat era, senzillament, millorar la ciutat.
El problema és que, amb el pas del temps, aquesta lleialtat s’ha confós amb disponibilitat permanent. I això no és només un error polític; és una falta de respecte. Durant aquest 2025, els acords han deixat de tenir seguiment, els compromisos s’han repetit pressupost rere pressupost sense executar-se i les decisions estratègiques s’han pres com si el suport que havia garantit l’estabilitat fos prescindible o intercanviable.
Aquí rau el fons del desacord. La política municipal no va de canvis de parella de ball. Governar una ciutat no és provar amb qui surt millor l’escenografia del moment. En el mateix Ple ho vam comprovar amb la pròrroga del contracte d’autobusos. Des de Junts vam fer propostes ambicioses per millorar les freqüències del servei, però el govern del PSC va considerar que li sortia més barat pactar-ho amb el Partit Popular. Unes mesures que NO milloraran el servei.
La confiança institucional no és una relació circumstancial ni un recurs substituïble quan convé. És el resultat de diàleg, lleialtat i compliment dels acords. Tractar-la amb superficialitat no és una anècdota: és una manera de ser i de governar. I explica millor que cap discurs per què avui la confiança s’ha trencat.
@violant.cervera.g Per què Junts per Catalunya hem votat en contra dels pressupostos de l'Ajuntament de Lleida
♬ original sound - Violant Cervera Gòdia
El nostre vot contrari al pressupost del 2026 és coherent amb tot això. Aquests pressupostos no milloraran la vida dels ciutadans. Els veïns del Centre Històric i de la Mariola no viuran millor. Els comptes concentren grans projectes no consensuats, com l’EDIL i el Pla de Barris, amb més endeutament i més risc, mentre el pressupost és continuista, o fins i tot regressiu, en allò que la ciutadania nota cada dia: seguretat, mobilitat, joventut, esport o atenció a la gent gran.
Aquest pressupost no és real, no és útil per al dia a dia i no és responsable amb el futur de la ciutat.
Per això, des de Junts per Catalunya votarem en contra de la qüestió de confiança. Ho fem perquè hem perdut la confiança en la manera de governar, no pas per tacticisme. L’alcalde tenia alternatives: podia haver prorrogat uns pressupostos del 2025 que, de fet, ni tan sols s’han executat. En lloc d’això, ha optat per un mecanisme excepcional per imposar uns comptes que el PSC ha decidit presentar unilateralment com “els millors pressupostos de la història”. La història ho jutjarà. El que és evident avui és que, amb aquest pressupost, Lleida no millorarà.
