Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
No soc gaire de vaticinis però avui en faré un. No passaran gaires setmanes que el Govern de Pedro Sánchez presentarà dos nous Reials Decrets per a la revalorització de les pensions i la bonificació del transport públic. Dos nous decrets que sí seran aprovats en el Congrés dels Diputats, amb el suport de Junts per Catalunya i, segurament, per d’altres forces polítiques.
I quan això passi, algú haurà de respondre a una pregunta: si era tan fàcil com presentar-los de forma separada i específica, com és que no ho va fer abans per evitar les conseqüències que ja estan patint pensionistes i usuaris del transport? Una pregunta que només pot respondre Pedro Sánchez.
No és que la política sigui complicada, que ho és. El problema és que sovint la fem més difícil del que toca.
És evident que quan no disposes de majories, l’acció legislativa i dels governs es torna complexa i sovint un infern de negociacions i equilibris, que busquen encaixar posicions que, de vegades, semblen impossible. Però també és veritat que, en aquests casos, la millor aliança la trobem en la humilitat, la generositat i l’honestedat per aconseguir mesures més transversals.
Humilitat en el tracte amb aquells que necessites, generositat en cedir en allò que el soci considera rellevant per ell i honestedat en no voler fer xantatge amb millores importants per als ciutadans i, per contra, colar-hi tot un seguit de mesures amagades que ens perjudiquen. No sembla que el Govern del PSOE tregui bona nota en cap de les tres assignatures. I d’aquí plora la criatura. No és bona cosa voler fer passar per la pedra aquells que et sostenen al govern ni tampoc fer-te el ronso a l’hora de complir amb els acords signats.
El problema arriba quan calcules malament, com ha fet el PSOE, perquè et penses que l’altre no s’atrevirà a assumir el cost polític de mantenir-se ferm davant d’aquest xantatge o perquè tens massa clar que ets el mal menor i no gosaran deixar-te caure. Error!
Junts per Catalunya no cobrarà per avançat però cobra segur. Junts per Catalunya negocia sempre però mai des del xantatge ni la imposició. Com és que no ens van cridar per negociar les mesures, abans de presentar-les? Doncs perquè no hi havia voluntat d’arribar a acords, només volien imposar el seu relat. No ens agrada que ens facin a nosaltres el que mai no faríem a ningú.
El PSOE tenia alternatives si el seu principal objectiu era apujar les pensions i bonificar el transport. Però no ha volgut presentar els Decrets per separat. I s’ha equivocat.
La desgràcia és que aquesta manca d’humilitat, de generositat i d’honestedat ara l’estan pagant els ciutadans. Aviat, però, podrem comprovar com les pensions es revaloritzaran i es bonificarà, un altra vegada, el transport públic. I ho faran amb el vot favorable de Junts per Catalunya però, no votarem un Decret que també apuja l’IRPF, la llum del 10 al 21%, l’IVA de molts aliments bàsics, que no s’augmenta el sostre de despesa per Catalunya, que no permet les desocupacions delinqüencials abans de 48 hores o, que crea una Agència d’Habitatge que envaeix totes les competències que té la Generalitat. Qüestions que quedaven tocades i amagades si haguéssim accedit a votar el poti poti de més de les 80 mesures que contenia el famós Decret Òmnibus.
Junts està disposada a pactar, sí; però així, no!