Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida
Maig a Lleida no és només un calendari ple de dates assenyalades. És molt més… És una declaració d’identitat col·lectiva. És un clam de lleidatanitat i de catalanitat que omple els carrers, les places i els barris amb vida, cultura i orgull. Comencem el mes amb la Fira de Titelles, un referent a escala internacional que transforma la ciutat en un escenari de màgia i creativitat.
Però la festa grossa arriba amb la nostra Festa Major: les plantades de gegants, els capgrossos, les sardanes, la Batalla de Flors, els concerts als Camps Elisis… És el moment en què la ciutat es reivindica a si mateixa, on la cultura popular pren el protagonisme i ens recorda que som un poble amb memòria, amb arrels, amb veu pròpia.
I l’Aplec del Caragol, declarada festa d’interès turístic nacional, és la culminació d’aquest sentiment. Però no només és una festa gastronòmica o un esdeveniment lúdic: és una expressió potent del que som. És Lleida mostrant al món com sap celebrar-se, acollir i compartir. I sí, també és catalanitat. Perquè ser de Lleida és ser part d’un país amb una llengua, una cultura i una manera de fer que hem defensat, celebrat i projectat malgrat totes les dificultats.
Aquest any, a més, portem al cor les ferides recents: la gran pedregada que ha afectat els pagesos del Segrià i de l’Horta de Lleida, i l’apagada del dia 28, que va deixar sense llum milers de ciutadans. No podem deixar passar aquestes situacions com si fossin fets aïllats: són conseqüència d’un sistema que sovint ens oblida. Cal exigir responsabilitats i reclamar inversions dignes per al territori. Perquè estimar Lleida també és lluitar per ella.
Però el gran repte d’aquestes festes és que tothom se les senti seves. Que siguin un espai real de trobada i d’integració. Que totes les persones que han decidit fer de Lleida la seva ciutat –vinguin d’on vinguin– trobin en aquestes festes un lloc on sentir-se acollides, part d’una comunitat viva que no exclou ningú.
La cultura popular no és patrimoni d’uns quants: és el fil que ens cus com a poble i que ens ha de fer més forts i més cohesionats.
Reivindiquem, doncs, unes festes que no només celebrin, sinó que construeixin. Que siguin altaveu de la nostra lleidatanitat i de la nostra catalanitat. Que serveixin per recordar qui som, d’on venim i on volem anar. I que siguin, com sempre, l’excusa perfecta perquè els que un dia van marxar tornin a casa, encara que sigui per uns dies, a estimar-la amb nosaltres.
Perquè Lleida, quan s’estima, s’omple de festa. I quan fa festa, fa país.
