Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida
Quan el Partit Popular va començar a recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya al 2006, ho vaig viure pensant que les recollien contra Catalunya i contra els catalans. Potser no era la seva intenció, però així ho vaig viure. A Lleida tornen a recollir signatures, aquesta vegada contra la instal·lació d’un oratori. Serà difícil que la comunitat islàmica de Lleida no ho entengui com una recollida de signatures contra ells i la seva religió. Potser aquesta no és la intenció dels seus promotors, però és exactament el que provocaran.
Quan es desperten aquests sentiments és, quan de forma automàtica, s’activa l’arma política de la polarització i amb ella la de l’odi. Ni les raons, ni les bones intencions serveixen per res quan la trinxera ja s’ha excavat. Per això és tan important evitar que tinguin èxit aquells que pic i pala caven i caven fins a fer ben profunda la rasa. N’hi ha molts que ho fan i és tant recusable com sovint inevitable. Però quan es fa des de la política, més encara, quan és fa des de la política local, és imperdonable.
Si t’estimes amb tot el cor la teva comunitat, si realment valores el patrimoni que representa la seva cohesió cívica i si prediques honestament la integració de la diversitat des d’una identitat basada en principis democràtics i pacífics, no pots atiar el foc, ni restar indiferent quan algú l’atia de manera irresponsable.
La política és basa en la utilitat del diàleg, el compromís amb la convivència en un marc de drets i obligacions i en la construcció permanent de ponts, i no de trinxeres. Es pot estar més o menys d’acord amb la instal·lació d’un oratori allà on sigui. És perfectament legítim no estar-ho i que els ciutadans ho puguin manifestar. Però, no ho és que és plantegi a través de la negació de l’altre i dels seus drets perquè és quan la polarització pot convertir la més legítima de les reivindicacions en una amenaça per a les persones i per a la cohesió social.
La política útil busca solucions infatigablement, sobretot quan no són aparentment fàcils, i ha d’esgotar totes les vies de diàleg i de consens. Posar pau i context on sobra por i demagògia. I ho fa als servei de la convivència. Perquè això és estimar la teva comunitat. El contrari és posar els ciutadans a barallar.