Violant Cervera, portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida
Hi ha una manera molt senzilla de saber si una ciutat està cuidada o no: mirar el terra. No calen grans estudis ni informes municipals. Només cal caminar uns minuts i fixar-se en què hi ha sota els peus. El terra d’una ciutat ho explica gairebé tot: si hi ha cura pel que és de tots o si, per contra, fa temps que hem normalitzat la brutícia als carrers.
Quan camines per Lleida i mires el terra veus taques negres enganxades al paviment, xiclets. Veus papers a les cantonades, restes de la nit en zones d’oci o bosses d’escombraries fora dels contenidors perquè algú ha decidit que era més fàcil deixar-les al costat que fer el gest de posar-les dins. I també matalassos o tauletes de nit abandonats perquè costa massa trucar al servei gratuït de recollida de voluminosos.
Pot semblar un detall menor, però no ho és. El terra d’una ciutat diu molt més del que sembla: diu fins a quin punt ens importa el que és de tots i fins a quin punt és important la via pública pels administradors municipals.
I és una llàstima, perquè Lleida té grandíssims atractius. Vivim en una ciutat d’escala humana, una ciutat on gairebé tot queda a prop i on la vida quotidiana és relativament fàcil. La ciutat dels quinze minuts: pots anar a treballar, portar els fills i filles a l’escola, anar de reunió en reunió sense perdre massa temps o, anar a dinar a casa. És una ciutat còmoda, una ciutat que dona qualitat de vida. En això gairebé tothom hi estem d’acord.
Però també hi ha un altre consens evident: Lleida és una ciutat bruta, poc endreçada i descuidada. Ho diu la gent que hi viu i la gent que ens ve a visitar. I nosaltres, en som plenament conscients quan tornem d’algun viatge, hem caminat per altres ciutats i hem vist carrers més nets i espais públics més endreçats i cuidats.
La brutícia té un efecte pervers: genera més brutícia. Quan un carrer està net costa molt més llençar-hi un paper a terra. En canvi, quan el terra ja és brut o els contenidors estan envoltats de bosses, el missatge que es transmet és que tant se val un paper més. La ciutat acaba acostumant-se a la deixadesa. La neteja crida neteja. La brutícia, en canvi, normalitza l’incivisme.
Per això Lleida ha de millorar, i molt, en neteja i en recollida de residus. En el ple municipal del 16 de març s’ha aprovat l’adjudicació del nou contracte de neteja i de recollida d’escombraries. El contracte actual havia quedat obsolet després de 20 anys de funcionament. La ciutat ha crescut moltíssim i també ho ha fet la seva població i aquest contracte havia quedat clarament superat.
Aquest nou contracte, aprovat gràcies als vots de Junts per Catalunya i amb esmenes que hi hem incorporat per millorar-lo, preveu més personal, més equips de neteja sostenibles, una recollida més silenciosa i més control de les deixalles, cosa que en un futur ha de permetre reduir el rebut de les escombraries.
Les noves tecnologies, com els contenidors amb xip, han de permetre reciclar millor i avançar cap a un model més just: qui recicla bé ho ha de veure reflectit en el rebut, perquè no fer-ho encareix el sistema que acabem pagant entre tots.
Però cap contracte no podrà substituir una cosa imprescindible: el civisme. I per això també necessitem una bona ordenança que penalitzi les conductes incíviques. Una ciutat no està neta només perquè es netegi molt, sinó perquè la gent que hi viu no l’embruta.
Lleida és una gran ciutat on s’hi viu bé. Però si ens en volem sentir orgullosos de veritat, potser hauríem de començar per una cosa molt simple: mirar el terra.
