Violant Cervera, portaveu i candidata de Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida

Fa uns dies, l’escriptora Marta Alòs feia un d’aquells articles que fan pensar. El titulava Lleida davant del mirall. M’hi vaig sentir molt identificada, perquè crec que va posar negre sobre blanc, una sensació que avui comparteixen molts lleidatans i lleidatanes: Lleida no va bé.

Només cal mirar les xarxes, parlar amb comerciants, caminar pels carrers o escoltar una conversa qualsevol. La brutícia, l’incivisme, la inseguretat, els robatoris, les baralles… La gent està espantada. I, sobretot, està cansada de sentir justificacions i anuncis que veuen que no acaben amb els problemes.

Aquest cap de setmana hem tornat a tenir baralles al carrer. I no és el primer cop, al contrari. Aquest cop va ser en el Parc de les Vies, una baralla entre col·lectius que afecten als barris de Balàfia, Clot i Pardinyes. Hi van participar més d’un centenar de persones, hi ha hagut més de deu detinguts, armes blanques, menors implicats i persones hospitalitzades. I entre els implicats, hi ha persones amb antecedents i multireincidència.

Multireincidència. Aquesta paraula és important. No totes les persones que delinqueixen són multireincidents. Però moltes sí. I quan una persona delinqueix una vegada i una altra, la resposta del sistema no pot ser la mateixa que davant d’un fet puntual. La reiteració ha de tenir conseqüències.

Junts per Catalunya va presentar al Congrés una proposta per modificar el Codi Penal en aquesta matèria. La reforma permet que, quan una persona acumula petits delictes de la mateixa naturalesa, la reiteració deixi de tractar-se com si cada un fos un fet aïllat i pugui comportar una resposta penal més contundent. 

La proposta de Junts finalment es va aprovar, tot i que alguns partits no hi van votar a favor (si més no, curiós), i ja s’aplica des del mes d’abril. Ja hi ha hagut expulsions gràcies a l’aplicació d’aquesta nova regulació, que dona més eines als jutges davant de determinats casos de multireincidència.

No es tracta de ser més durs perquè sí. Es tracta de fer complir la llei. Durant anys hem vist situacions que costava d’entendre: persones que acumulaven denúncies per furts o altres delictes i que continuaven al carrer. Un furt, i un altre, i un altre. I semblava que no passava res. Però quan aquella conducta es converteix en habitual, la reiteració ha de comptar. La resposta penal ha de ser contundent. I crec que això és sentit comú. Com també ho és que la llei ha de ser igual per a tothom.

Aquests dies, arran de les baralles, també hem sentit parlar d’immigració. En aquest episodi hi havia persones migrades implicades. És un fet que no hem d’amagar, però tampoc podem generalitzar, ni estigmatitzar.

A Lleida hi ha moltes persones que han vingut de fora buscant una vida millor. Han vingut a treballar, a formar una família, a portar els seus fills a l’escola i a donar-los un futur millor. Són nous lleidatans. I si volem que aquesta immigració sigui una oportunitat, la integració no pot ser opcional: cal integrar-se socialment i cívicament, respectar les nostres lleis i normes de convivència i assumir els valors i la cultura de la societat de la qual ja formes part.

Drets i deures. Deures i drets. Respectar les lleis, les normes de convivència, els altres i la societat de la qual passes a formar part.

Els ajuntaments tenim una gran responsabilitat i la Generalitat també. No obstant això, no tindrem totes les eines fins que Catalunya pugui gestionar íntegrament les competències en immigració. Les necessitem per poder gestionar aquesta realitat, garantir una bona integració i preservar la nostra cultura, els nostres valors, la nostra identitat i les nostres normes de convivència.

Llegint les xarxes aquests dies, escoltant la gent, és fàcil pensar que ho hem perdut tot. Que Lleida ja no té solució. Que els polítics no fan res. Entenc i comparteixo aquest malestar.

Tenim problemes. Alguns són molt importants. Però també tenim o podem tenir eines per solucionar-los.

Podem exigir més seguretat. Podem millorar la policia. Podem utilitzar millor la tecnologia. Podem adaptar i canviar les lleis quan no funcionen. Podem fer una justícia més àgil i més justa i, sobretot, podem tenir competències plenes.

No hem de negar el que veiem davant del mirall. Perquè els miralls que no estan distorsionats, reflecteixen la realitat. Però, no ens hem de resignar. Hem de mirar-lo de cara i posar solucions a allò que no funciona. Perquè és evident que la societat ha canviat.